Espanya, tercer país del món més dependent de les OTAs
Tres de cada quatre reserves d'un hotel independent espanyol arriben a través d'una OTA. No és una sensació del sector: és la dada de l'informe anual de Cloudbeds, elaborat sobre 90 milions de reserves en 180 països. Espanya, amb un 76,7% de dependència, és el tercer país del món on més pesa la intermediació, només per darrere de Portugal (79,7%) i Indonèsia (77,9%). La mitjana global és al 63,4% — i pujant: era el 61% el 2024.
Cloudbeds ven programari hoteler, així que convé llegir els seus informes sabent-ho. Però la mostra és enorme, la sèrie és consistent any rere any, i cap altre estudi públic ofereix aquest nivell de detall per països.
El que costa aquesta dependència
La comissió típica d'una OTA es mou entre el 15% i el 25% del preu de la reserva. Posat en euros: per a un hotel tipus de 40 habitacions amb una tarifa mitjana de 120 euros, l'especialista en distribució Kerwyn Arias estima entre 50.000 i 100.000 euros anuals en comissions (2026). És el sou d'una o dues persones, cada any, pagat per clients que en molts casos ja coneixien l'hotel.
I la factura creix més ràpid que el negoci: el cost d'adquisició hoteler va augmentar un 25% entre 2019 i 2025, davant d'un creixement del RevPAR del 19% en el mateix període (Cloudbeds, 2026). Captar client s'encareix més de pressa del que creix l'ingrés per habitació.
El segon problema: les cancel·lacions
Hi ha un cost menys visible que la comissió. A escala global, les reserves que arriben per OTA es cancel·len el doble que les directes: 21,9% davant del 10,6% (Cloudbeds, 2025). I aquí Espanya no és tercera: és primera. Amb un 26,6% de cancel·lacions en reserves d'OTA, lidera la classificació mundial, per davant del Brasil (25,6%) i el Regne Unit (18,3%).
Un matís dona una mica d'aire: l'antelació mitjana amb què es cancel·la ha anat creixent — de 34,6 dies el 2023 a prop de 39 el 2025 — cosa que deixa més marge per revendre l'habitació. Però el patró de fons és clar: la reserva intermediada és més fràgil que la directa.
La bona notícia amagada a les dades
No tot empeny en contra. L'"efecte aparador" segueix funcionant: el 18% dels qui comencen buscant en una OTA acaba reservant directament amb l'hotel, una xifra que a més va créixer 3,3 punts l'últim any (Changing Traveller Report 2026, elaborat per SiteMinder amb Kantar sobre uns 12.000 viatgers — un altre proveïdor, també amb metodologia publicada). I quan se li dona l'opció de manera clara, el 62% dels viatgers prefereix reservar directe (Simon-Kucher, 2026, enquesta a més de 10.000 viatgers en 10 mercats).
És a dir: la demanda de canal directe existeix. El que sol fallar és l'oferta — una web lenta, un motor de reserves amb fricció, cap avantatge tangible per reservar sense intermediaris.
Què pot fer un hotel (sense declarar la guerra a Booking)
Després de quinze anys treballant distribució de viatges en un touroperador, entre canal B2B i B2C, la meva lectura és que l'objectiu realista no és eliminar l'OTA, sinó moure el mix uns punts. Cada punt percentual que passa d'intermediat a directe és marge recuperat i, sobretot, un client les dades del qual són teves. Per on començar:
- Avantatges exclusius i visibles al canal directe. Si reservar a la teva web no ofereix res millor —flexibilitat, atenció, algun detall—, l'usuari acabarà on va començar a buscar.
- Una web a l'altura de l'OTA. Ràpida, amb preus i condicions clares, i un procés de reserva sense passos innecessaris. El 18% que arriba des de l'aparador de l'OTA es perd si la web pròpia decep.
- Capturar la dada del client encara que la reserva arribi intermediada, i treballar-la després amb email i ofertes de repetició: la segona estada sí que pot ser directa.
- Preparar-se per al següent tauler. Els assistents d'IA ja recomanen hotels recolzant-se sobretot en OTAs i ressenyes; la web pròpia que exposa dades clares i verificables competeix millor també en aquest terreny.
La pregunta de fons
La dependència del 76,7% no es va construir en un any i no es reverteix en un any. Però les dades de 2025-2026 dibuixen un moment particular: les comissions pugen, les cancel·lacions intermediades baten rècords, i alhora la majoria dels viatgers declara que preferiria reservar directe si li ho posen fàcil. Poques vegades el problema i l'oportunitat han estat tan ben documentats alhora.