Futur del turisme

Espanya, tercer país del món més dependent de les OTAs

Publicat el 4 min de lectura

Façana d'un petit hotel mediterrani al capvespre amb fils blaus translúcids sortint de les finestres cap al cel.

Tres de cada quatre reserves d'un hotel independent espanyol arriben a través d'una OTA. No és una sensació del sector: és la dada de l'informe anual de Cloudbeds, elaborat sobre 90 milions de reserves en 180 països. Espanya, amb un 76,7% de dependència, és el tercer país del món on més pesa la intermediació, només per darrere de Portugal (79,7%) i Indonèsia (77,9%). La mitjana global és al 63,4% — i pujant: era el 61% el 2024.

Cloudbeds ven programari hoteler, així que convé llegir els seus informes sabent-ho. Però la mostra és enorme, la sèrie és consistent any rere any, i cap altre estudi públic ofereix aquest nivell de detall per països.

El que costa aquesta dependència

La comissió típica d'una OTA es mou entre el 15% i el 25% del preu de la reserva. Posat en euros: per a un hotel tipus de 40 habitacions amb una tarifa mitjana de 120 euros, l'especialista en distribució Kerwyn Arias estima entre 50.000 i 100.000 euros anuals en comissions (2026). És el sou d'una o dues persones, cada any, pagat per clients que en molts casos ja coneixien l'hotel.

I la factura creix més ràpid que el negoci: el cost d'adquisició hoteler va augmentar un 25% entre 2019 i 2025, davant d'un creixement del RevPAR del 19% en el mateix període (Cloudbeds, 2026). Captar client s'encareix més de pressa del que creix l'ingrés per habitació.

El segon problema: les cancel·lacions

Hi ha un cost menys visible que la comissió. A escala global, les reserves que arriben per OTA es cancel·len el doble que les directes: 21,9% davant del 10,6% (Cloudbeds, 2025). I aquí Espanya no és tercera: és primera. Amb un 26,6% de cancel·lacions en reserves d'OTA, lidera la classificació mundial, per davant del Brasil (25,6%) i el Regne Unit (18,3%).

Un matís dona una mica d'aire: l'antelació mitjana amb què es cancel·la ha anat creixent — de 34,6 dies el 2023 a prop de 39 el 2025 — cosa que deixa més marge per revendre l'habitació. Però el patró de fons és clar: la reserva intermediada és més fràgil que la directa.

La bona notícia amagada a les dades

No tot empeny en contra. L'"efecte aparador" segueix funcionant: el 18% dels qui comencen buscant en una OTA acaba reservant directament amb l'hotel, una xifra que a més va créixer 3,3 punts l'últim any (Changing Traveller Report 2026, elaborat per SiteMinder amb Kantar sobre uns 12.000 viatgers — un altre proveïdor, també amb metodologia publicada). I quan se li dona l'opció de manera clara, el 62% dels viatgers prefereix reservar directe (Simon-Kucher, 2026, enquesta a més de 10.000 viatgers en 10 mercats).

És a dir: la demanda de canal directe existeix. El que sol fallar és l'oferta — una web lenta, un motor de reserves amb fricció, cap avantatge tangible per reservar sense intermediaris.

Què pot fer un hotel (sense declarar la guerra a Booking)

Després de quinze anys treballant distribució de viatges en un touroperador, entre canal B2B i B2C, la meva lectura és que l'objectiu realista no és eliminar l'OTA, sinó moure el mix uns punts. Cada punt percentual que passa d'intermediat a directe és marge recuperat i, sobretot, un client les dades del qual són teves. Per on començar:

  1. Avantatges exclusius i visibles al canal directe. Si reservar a la teva web no ofereix res millor —flexibilitat, atenció, algun detall—, l'usuari acabarà on va començar a buscar.
  2. Una web a l'altura de l'OTA. Ràpida, amb preus i condicions clares, i un procés de reserva sense passos innecessaris. El 18% que arriba des de l'aparador de l'OTA es perd si la web pròpia decep.
  3. Capturar la dada del client encara que la reserva arribi intermediada, i treballar-la després amb email i ofertes de repetició: la segona estada sí que pot ser directa.
  4. Preparar-se per al següent tauler. Els assistents d'IA ja recomanen hotels recolzant-se sobretot en OTAs i ressenyes; la web pròpia que exposa dades clares i verificables competeix millor també en aquest terreny.

La pregunta de fons

La dependència del 76,7% no es va construir en un any i no es reverteix en un any. Però les dades de 2025-2026 dibuixen un moment particular: les comissions pugen, les cancel·lacions intermediades baten rècords, i alhora la majoria dels viatgers declara que preferiria reservar directe si li ho posen fàcil. Poques vegades el problema i l'oportunitat han estat tan ben documentats alhora.

Preguntes freqüents

Quin percentatge de reserves hoteleres arriba per OTAs a Espanya?

En hotels independents, el 76,7% de les reserves arriba via OTA, segons l'informe de Cloudbeds elaborat sobre 90 milions de reserves en 180 països (dades de 2025). És el tercer percentatge més alt del món, després de Portugal (79,7%) i Indonèsia (77,9%). La mitjana global és del 63,4%.

Quant costa a un hotel la dependència de les OTAs?

Les comissions habituals van del 15% al 25% del preu de la reserva. Per a un hotel tipus de 40 habitacions amb una tarifa mitjana de 120 euros, l'especialista Kerwyn Arias estima entre 50.000 i 100.000 euros l'any en comissions (2026). A això s'hi suma que el cost d'adquisició del sector va créixer un 25% entre 2019 i 2025, més ràpid que el RevPAR (+19%).

Es cancel·la més a les OTAs que al canal directe?

Sí, aproximadament el doble: 21,9% de cancel·lacions en reserves d'OTA davant del 10,6% en canal directe a escala global (Cloudbeds, 2025). Espanya és a més el país amb més cancel·lacions via OTA del món, amb un 26,6%.

Vols aplicar alguna cosa d'això al teu negoci?

Escriu-me i ho veiem sense compromís. Responc jo, no un formulari.

Parlem
← Tornar al blog